Sisé taller: Materials audiovisulas: vídeo

Introducció

Aquí us presentam la meva companya Dolça i jo la nostra proposta d’activitat de realitzar un vídeo. Aquest ha estat realitzat amb el programa iMovie i hem inclòs, tal com es demanava, un títol inicial, uns crèdits finals, imatges, fragments audiovisuals, música i locució.

El nostre tema, com bé ja sabeu, és el nostres pobles: Poznan. Per tal de realitzar aquesta activitat ens hem desplaçat als tres llocs que trobam més emblemàtics de la nostra ciutat i en el cas de la guia didàctica aquests tres llocs seran elegits per els infants de forma consensuada. Els tres llocs on ens hem dirigit han estat: Stary Rynek, Catedral i Park Citadela. L’objectiu principal d’aquesta activitat és ensenyar la ciutat a la gent que no la coneix i donar un punt de vista atractiu i a la vegada didàctic.

Com hem realitzat l’activitat

Com bé detallam a la guia didàctica, aquesta activitat es regeix per un seguit de punts: guió, enregistrament, muntatge i projecció.

Pel que fa al guió, es tracta d’un document realitzat abans de començar a enregistrar i on hem desenvolupat tota la idea principal i hem determinat els detalls per poder dur a terme una feina més eficient.

Per començar amb el guió s’han de tenir clares les parts del vídeo que volem crear i quin serà el mètode que seguim per aconseguir-ho. Primer de tot vam decidir que enregistraríem a cada lloc d’interès i quina seria la nostra actitud: moviment, pausa, bots, ball, etc. Quan això ho vam tenir clar vam pensar com donar sensació de moviment per demostrar que ens traslladàvem de costat a costat. Com que el tramvia és el transport públic emblemàtic de la ciutat vam decidir que aquest seria el nostre nexe d’unió entre els tres indrets.

Com es pot apreciar en el vídeo hem realitzat els títols de cada secció d’una manera una mica diferent, aquesta tècnica s’anomena stop motion. Es tracta de col·locar una càmera de manera fixa en un lloc en concret i realitzar moltes fotografies a la vegada que mous un objecte, en el nostre cas lacasitos. Aquestes imatges es van reproduint de manera ràpida per donar l’efecte de moviment i vídeo. Ens va parèixer una tècnica interesant ja que la vam descobrir gràcies a diferents fòrums on es proposava aquesta tècnica com a forma de cridar l’atenció i mantenir el públic atent. A més, aquesta tècnica té diferents nivells de dificultat. Els lacasitos formen part del nivell inicial i per gent que s’està intrpduint en aquest món, en canvi, la tècnica utilitzada en els crèdits és ja d’un nivell intermig i que necessita una millor precisió.

Referent a la música, hem elegit una versió instrumental d’una cançó de Maroon 5 mesclat amb les veus en off gravades posteriorment. Com que als diferents llocs que vam visitar no era possible parlar ja que el so no era molt bo, aquesta va ser la opció que ens va parèixer més correcte i que podia donar un resultat més clar. De fet, a la guia didàctica proposem aquesta tècnica per resoldre el problema.

Per acabar varem fer un muntatge del vídeo de forma que la música i la veu aniguesin conjuntament amb el vídeo i aconseguir un sentit conjunt.

Per a veure com hem realitzat la nostra activitat aquí teniu el vídeo i la guia didàctica.

Reflexió sobre l’ús del vídeo a les aules.

Com afirma EduTeka a la seva pàgina web, YouTube es el tercer lloc del món que rep més visites. Aquest es un clar indici de la popularitat d’aquest tant a la reproducció com en la creació d’aquest material audiovisual.  Per això es una peça important dins les TIC i indirectament dins les aules.

El que em pareix més interessant d’introduir el vídeo dins les aules no es el fet de la reproducció d’algun vídeo sinó la realització. Pens que una reproducció d’un material audiovisual ja no crida tant l’atenció com abans quan es reproduïa per exemple una pel·lícula a l’aula ja que, com he dit abans, ho consulten diàriament.

Per això la nostra proposta es centra bàsicament en la realització. Es tracta de desenvolupar una sèrie d’habilitats davant les TIC que els permeti veure la complexitat d’un bon vídeo i trobar les eines necessàries per realitzar-lo ells mateixos.

A més, amb la projecció davant tota la classe, es reforça l’autoestima dels infants ja que tots els seus companys estan pendents de com l’han realitzat i que ocorre. Es a dir, es dóna protagonisme a cada grup d’alumnes i es dóna sentit al grup-classe.

Les tècniques per realitzar vídeos son molt diverses i a la vegada es combinen amb tècniques de fotografia per donar un sentit més ampli al treball. Es important intercalar vídeo i imatge de tal forma que s’aconsegueix una sensació de mobilitat i de pausa a mesura que vas canviant la tècnica. Com he anomenat abans, la tècnica emprada en el nostre vídeo es l’anomenada stopmotion. Crec que es una bona manera de unir imatge i vídeo i es el perfecte exemple de que un vídeo es la reproducció ràpida de fotografies. Per això també es podria utilitzar aquesta tècnica dins l’aula per ser conscient del funcionament del vídeo i com realitzar-lo de manera correcte ja que necessita molta precisió i paciència. Però sempre es tracta de fer propostes ja que l’objectiu general es aconseguir resultats diferents i que siguin del gust de l’alumne.

A més, el personal docent ha d’ensenyar valors a l’hora de cercar vídeos i informació adequada i correcta. Ha de donar una sèrie de pautes i “vigilar” per a que els nins tenguin una recerca d’informació verídica. Una forma d’aconseguir-ho es proposar una sèrie de pàgines on poder cercar informació.

Per acabar, m’agradaria fer referència a una proposta didàctica realitzada per Natalia Bernardo Vila sobre els mitjans audiovisuals i les seves destreses on remarca que:

“Es importante subrayar que la enseñanza de las destrezas debe contar con las siguientes características: Por un lado la sistematicidad (es decir que gradualmente todos los elementos implicados en cada una de las destrezas se pongan en uso), que sea de modo cíclico (es decir, que las diferentes destrezas se retomen de modo cíclico en diferentes actividades, en situaciones que van creciendo en complejidad y con un grado creciente de autonomía por parte del hablante) y por último la contextualización (hay que dar a los alumnos numerosas ocasiones de uso de las destrezas del modo más “natural” posible, dentro de situaciones comunicativas auténticas o simuladas).”